Perspectiva humboldtiana
NATURA URBANA. Mai no ha estat tan necessària com ara una visió interdisciplinar de la relació que els humans mantenim amb el nostre entorn. Un visió que inclogui els coneixements teòrics i pràctics, les arts, les ciències i les lletres. Que inclogui perspectives subjectives, de gent que viu i encarna les problemàtiques socioambientals, i d’altres objectives, aportades des del coneixement científic. D’aquest enfocament en podríem dir "humboldtià".
Les Guixeres de Súria
INDRETS. Tradicionalment s’anomenava "guixera" el terreny on s’extreia la pedra de guix i alhora el forn on es coïa, que era sempre a poca distància, com passa a l’indret que comentem avui.
«Em considero un privilegiat per haver aconseguit treballar en el que m’agrada i quan ho faig és una festa, la gent està predisposada als somriures»
ENTREVISTA a Jordi Pesarrodona. Comediant de carrer i pallasso, s’inicia amb Setrill i fa "bolos" amb Comediants i La Fura dels Baus. Funda Gog i Magog amb Josep Noguera. El 1993 intervé amb Pallassos sense Fronteres a l’antiga Iugoslàvia. El 1995, amb "Parasitum" es donen a conèixer arreu del món. Dirigeix fires de recreació històrica, és coordinador artístic d’Adifolk i dirigeix l’Aplec Internacional. Ha estat director creatiu de Focus i és responsable de la Fundació La Roda. Exregidor de Cultura per ERC de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, va ser membre del Consell Comarcal i va entrar a la Permanent comarcal d’ERC, fins que va dimitir de tots els càrrecs.
Llegir Marta Marín-Dòmine és el més bell que podem fer
FILA CULTURAL. L’obra premiada enguany amb el vintè Premi Joaquim Amat-Piniella és un llibre excepcional, en el sentit que no és una novel·la en què fets i aventures siguin el més rellevant, com estem acostumats a veure en premis anteriors.
L’altre cinema
FILA CULTURAL. Gràcies a Cineclub Manresa i, més concretament, al grup de joves cinèfils i cineastes que s’hi mouen, al llarg dels dies 13, 14 i 15 de març se celebrarà la primera edició de Perifèrics, una mostra de cinema independent i poc vist, que comptarà amb la projecció de diversos llarg i curtmetratges i amb la presència dels seus directors.
Centre Hospitalari
PATRIMONI. Una norma no escrita dels catàlegs arquitectònics és evitar la inclusió d’edificis nous, que encara no han passat el "judici" del temps. En el catàleg de 2010, però, ja es van incloure elements dels anys seixanta i setanta del segle XX com aquest hospital obra de l’arquitecte Josep M. Esquius, de 1971, situat en una zona d’eixample de la segona meitat d’aquell segle, que fa cantonada entre l’avinguda de les Bases de Manresa i el carrer de Flor de Lis. Popularment es coneix com la clínica del Tuneu pel paper que va tenir en la construcció el metge i emprenedor Josep Tuneu i Molist, amb el suport de la Mútua Manresana.
Remodelació de la plaça dels Infants (1975)
CRÒNICQA SOCIAL. Entre els diversos canvis urbanístics de finals del franquisme i principis de la transició, la fotografia ens mostra la destrucció de les dues cases del davant de la plaça dels Infants des del costat de la Muralla del Carme fins al carrer dels Infants, amb l’església d’estil eclèctic a la dreta.
Creixia la fal·lera pels animals de companyia
FA 25 ANYS. El reportatge central de la revista del mes d’abril de 1995, elaborat per Francesc Rubí i Míriam Tirado, amb el títol d’"Animals de companyia", analitzava l’auge per tenir, a més de gats o gossos, camaleons o fins i tot taràntules. Aquest fenomen comportava l’aparició d’un món ampli i especialitzat, que de vegades derivava cap al luxe i l’ostentació.
La revista d’abril explica “El parlar de Manresa”
TEMES DEL POU. Aquest mes no es farà l’habitual taula rodona al Casino.
 |
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús